martes, 5 de junio de 2012

Enfang-arts!


La terrissa. 
Demostració de com es treballa amb el torn
La terrissa és un material molt fàcil de treballar però molt difícil d'obtenir uns resultats idonis i pulits. També és un dels materials més útils a la nostra societat. És un material que ja s'utilitzava fa milers d'anys, per fer les cases, utensilis i, com no, obres d'art. No "me'n rollaré" gaire amb el material, perquè realmente la terrissa és només terra i aigua, sí, però hi ha moltíssim tipus de terres, per la qual cosa, hi ha moltíssims tipus de terrisa i no acabariem mai... Uns tipus triguen molt a coure els altres no tant, uns queden d'un color, els altres d'altres, però tot tenen una cosa en comú, i és que quan l'aigua de dins del fang s'evapora, es torna rígid i es pot pintar o esmaltar a sobre de la superfície i no torna al seu estat anterior, encara que es mulli. 

Ara explicaré una batalleta... ains... bé, quan vaig estar a la escola d'art de Tortosa, vaig treballar força la terrissa en sí amb "xurrus" i amb torn (era un torn manual!... vull dir "pedal", el cas és que vaig "barallar-m'hi" molt amb aquest material i no en vaig treure res en clar. Primer, s'ha d'extreure l'excès d'humitat, ja que un excés d'aigua faria esquerdar la peça. Seguidament s'ha d'amassar molt per a que no quedi bombolles d'aire i finalment s'ha de treballar amb ell. El torn és un infern. Sí sí, és un infern... poses la peça en mig, la centres perfectament, li fas pressió al mig per fer un vas, el comences a pujar... el veus molt gruixut (les peces gruixudes no serveixen per res i tenen més números de trencar-se)... l'intentes estiraaaaaaarr i patapam!, comença a torçar-se i a trencar-se. Sí, no em vaig aixecar ni una amb cara i ulls, però vaig gaudir-ne molt.

Fa temps que vaig fer alguna coseta més de fant, figuretes, penjolls... i també uns medallons per a la setmana medieval de Time Lords (sí, és un rol en viu, així de friki sóc) i la veritat és que el fang... el fang "enganxa" bastant, perquè encara tinc més ganes de treballar-lo... bah, a qui vull enganyar, trobo a faltar el meu torn a pedal...



Ceràmica Catalana



Aquest vídeo explica força bé com es fa. Es veu com ho pinten i finalment com reconeixem la històrica rajola de "ca la tieta" o de "ca la iaia". 

La tècnica:

Treballarem amb la rajola preparada amb una capa a sobre que quan es cou és el blanc típic, com les rajoles dels lavabos. 

Es pot pintar o es pot rascar, o les dues coses. Hem de tenir en compte que la base de la raxola serà blanca i que serà la pintura la que canviarà aquest aspecte. 

Després, es cou al fon i, per últim es posa una capa de vernís i es torna a coure al forn. 


Abanas de ficar-la al forn
Després de coure'l i amb el vernís posterior
El primer treball, va ser el meu motiu de sempre, el casc del Los 300.

Com veieu a la dreta, no tenia gaire idea de com seria el resultat final, però quan la van coure i li van posar el vernís, va quedar espectacular. Encara que aquesta tècnica demana més un altre tipus de dissenys, com el que hem vist al vídeo, a mi, particularment m'ha agradat molt el resultat i és una llàstima que no tingui un forn a casa... sinó en faria més.


El nostre estimat "ou frit"

l'ou frit acabat!
El segon treball el vàrem realitzar amb el rascat de la rajola i després un toc de pintura "surrealista"... no és que m'agradi gaire, però... un ou frit és un ou frit i se l'ha d'estimar com a tal!!!





Engalbes


Les engalbes són és terrissa pintada amb terres. Les diferents terres poden ser molts colors i, la teoria és que no es poden barrejar, però jo no vaig fer ni cas d'això. Un exemple d'engalba són els dibuixos de la ceràmica grega.

La tècnica és la següent:

Fem amb una pilota de terrissa, una superfície plana i sense fisures. Això s'aconsegueix amb un "rodillo" típic d'amassar els pastissos i dos fustes que seràn la mida que tindrà de gruixut la nostra "raxoleta". La tallem amb la forma que volguem i ja estarà preparada per a dibuixar-hi a sobre.

Seguidament fem un dibuix en un paper i traspassar-lo a la terrissa foradant el paper. Així obtenim el dibuix exactament com l'haviem fet en un principi. Després, el pintem. Veiem com el color és viu i aquest color s'apaga una mica quan ho coem, com es veu en el resultat final.

Si voleu sapiguer més sobre les engalbes, feu clic AQUÍ.

Aquest és el procés de pintat de la engalba, com veieu estic tota emocionada jo!!





L'engalba ja cuita





No hay comentarios:

Publicar un comentario