Pintura sobre tela... "telita", tela...

Resultat final amb acrílic

La tela

La tela és un suport pictòric que s'utilitzava ja a l'Antic Egipte i a Roma per mostrar retrats, estandards, pintures murals, etc. Però és en la època medieval també s'utilitzava, sobre tot, quan no hi havia recursos suficients com per fer retaules i pintures de grans dimensions (frescos i d'altres). Però la tela va tenir la seva veritable descoberta al s. XV, quan es va fer més popular ja que era fàcil de treballar i, sobre tot, facilitava la realització de grans obres d'art, pel fàcil transport que suposava. 

Però no qualsevol tela serveix per pintar-hi... encara que amb una bona preparació, qualsevol tela podria funcionar per fer una obra d'art. Existeixent teles però, gràcies a les pròpies qualitats són idònies per treballar-hi. Per exemple el lli o el cotó.

La tela, com tots els suports en general, ténen els seus problemes de conservació: fongs, humitats... Això no ha tirat enrera als artistes per utilitzar-lo... és més, jo diria que quan pensem en "art", pensem en un quadre amb el suport de tela... (vull dir, el "vulgo", la gent que no entenem d'art... :P).

Tot preparant el suport

A la pràctica que vàrem realitzar, abans de pintar i de crear, vàrem prepara dos bastidors amb dues teles de cotó.

Per la preparació d'aquest llenç (sí sí, ja sé que es diu "tela", però volia canviar una mica!), hem d'estirar-la bé per tal de que estigui tensa i la vem fixar al bastidor amb unes grapes (grapes que són un malson per als restauradors).

Preparant i sucant el "mejunge"

Preparació de les teles

Per poder treballar-hi sobre la superfície, li varem donar una capa d'imprimació de caseïna, aigua i un xic d'amoníac. Us podeu imaginar quina pudor feia... bàsicament perquè la caseïna és una proteïna de llet, com llet quallada i de l'amoníac ni en parlo... El cas és que vàrem empapar molt bé les teles (i molt ràpidament per acabar ben d'hora) i les varem deixar assecar. Aquesta tècnica fa que els pors de la tela es tapin i es crei una capa entre la pintura i la tela, també per fer-la més hidròfuga i poder treballar-hi millor. 

La pintura.  

Disfrutant a 6 mans

Resultat final amb oli

Dies més tard, quan la superfície ja estava preparada, vàrem pintar a sobre.

El primer que vàrem pintar, va ser a l'oli, amb oli de llinassa, pigment i un dissolvent, com aiguarràs o trementina. La experiència va ser molt agradable. Es podia treballar sobre la pintura i trigava força en assecar-se. De fet, el pel de la noia de la part esquerra està treballat així, amb la pintura barrejant-la sobre la mateixa tela, així com la cara, que té una textura de gespa.  Com que la pintura és molt opaca, es podia repassar tantes vegades com van voler i els edificis del fons els vàrem retocar força vegades perquè no ens acabaven d'agradar.

Detall de les pinzellades seques

La segona que vaig fer, va ser amb pintura acrílica... quina diferència! Aquesta trigava molt menys en assecar-se i aviat vem haver d'utilitzar mètodes com ara pinzell sec per donar volums. Per això en aquest detall de la obra feta en acrílic es veu aquest efecte de pinzell sec.  Com que nosaltres no sabem pintar en cada tècnica, doncs sempre entrompessem amb els problemes que comporta i aquesta va se una molt important. Amb l'acrílic, la textura de la tela es feia més visible amb aquestes pinzellades seques i... bé... va ser tot plegat una mica desastrós...

Intentant que la pintura acrílica
no s'assequi

La diferència entre l'oli i l'acrílic és l'aglutinant: mentre en un és oli de llinosa, en l'altre és un plàstic líquid (làtex barrejat amb el pigment). El dissolvent de la pintura a l'oli, com ja he dit abans, serà trementina o aiguarràs (i per tant, l'hauria de treure de la roba, de les mans...) i el dissolvent de la pintura acrílica serà aigua.

Hem de fer memòria que si posem molt poc aglutinant la pintura se'ns pot escardar i finalment caure.

Si en vols saber més sobre pintura sobre tela, potser fer click AQUÍ, hi ha tot un món per descobrir! 

I per últim he triat un vídeo on s'explica com es fa la pintura a l'oli. És motl interessant!

Volia, per últim últim, ultimissim, adjuntar un dels meus antics dibuixos, fet justament amb acrílics. No és una tela, sinó un paper DinA4, bastant dolent (el dibuix, la tècnica i tot plegat). Vaig patir molt perquè té moltes capes i el paper no aguantava i es veu clarament aquest pinzell sec del què us parlava, sobre tot a l'aigua. Però per a persones inquietes i ràpides (la pintura la vaig fer en unes tres horetes), l'acrílic és una solució ràpida y amb s'ha de donar amb una pinzellada precisa.