Al moll de la fusta...

Resultat final

La fusta.

Sembla mentida que aquest material sigui tan universal, tan usat arreu del món per fer de tot. La fusta és un dels primers suports per a l'art que ens trobem al llarg de la història. La preparació d'aquest suport era vital i molt important, la forma de tallar la superfície i d'altres factors que els artesans i artistes sabien perfectament.

La fusta, com a material vegetal està creat de cèl·lules que viuen, i reacciona a la temperatura a la humitat... i per sí no és el material més estable, per fer perdurable una obra... llavors... perquè s'utilitzava tant? Doncs perquè era un dels materials més comuns arreu del món, i dels més barats. Cada zona, utilitzava la fusta autòctona i, per suposat, no sempre era la més adient per segons quins pigments, encara que al llarg de la història van prendre fama i reconeixement fustes com ara el abet, el roure o el saüc.

Per als gran formats venien grans problemes i per a grans problemes, ja sabeu, grans remeis. Les grapes per unir dos trossos de fusta van ser de molt diverses formes fins arribar a unir fortament les dues fustes. També es van equivocar utilitzant materials com ara ferro per fer aquestes unions i que tants mal de caps han donat als restauradors.

Però anem pel que hem d'anar... hem de veure aquesta pràctica com una petita iniciació al tractament de la fusta per al daurat. No pintarem sobre fusta, sinó que daurarem sobre fusta.

Tot dipositant la pega

Mètode:

Tallar el pa d'or és un malson

Vàrem utilitzar una fusta molt fina que es va combar ràpidament en quan es va posar l'òxid vermell (o la pintura que feia d'òxid vermell). Treballar-hi a sobre era complicat perquè no quedava totalment pla a sobre la taula. Això ens recorda la virtut de la fusta a no ser hidròfuga i que qualsevol material col·locat a sobre d'ella, pot variar-la fàcilment. 

Dipositant el pa d'or amb mooolt de compte

Vàrem col·locar els petits troços de pa d'or. Per suposat, és imitació de pa d'or... només faltava. El cas és que els troços han de ser petits, perquè la pega que es posa a sota i s'asseca de seguida. Per a millorar la subjecció de les mini-fulloles d'or varem utilitzar pols de talc. Per tal de que no quedessin grumolls, ni arrugues, es fan uns copets suaus a sobre del pa d'or ja enganxat amb un pinzell molt tou.

Apretant suaument amb el pinzell gruixut

Un cop està tot ple de pa d'or, s'ha de deixar assecar i s'ha de brunyir (gratar el sobrant) i, finalment, dipositar un fixador (goma-laca, per exemple), per a que l'or no es deteriori i poguem treballar-hi a sobre. 

Planxa sense brunyir

Hi pintarem a sobre amb qualsevol tipus de pintura, en aquest cas, a l'oli i després gratarem per a que surtir el daurat un altre cop. 

Haig de dir que els resultats són impresionants...  Mai hagués pensat que el daurat fos tan senzill i donés tant bon resultat visualment parlant. No m'extranya gens que al gòtic i al renaixement i també posteriorment, es tornessin bojos amb aquesta tècnica, perquè dona molta solemnitat a tot el que s'ha dibuixat i treballat i obre noves portes com ara a fer estergits, estofats (i no estic parlant de carn d'olla, pitja AQUI per saber més de l'estofat), i diferents tipus de relleus...   

Aquest vídeo realitza el mateix procés que hem fet nosaltres però més professional.

S'ha de reconéixer que el que fan són autèntiques virgueries!!