Gravat al cervell

El gravat.

El gravat és una tècnica per reproduïr el mateix dibuix molts cops... encara que existeixen tècniques de gravat que només reprodueixen una obra, ja que la matriu del dibuix es va canviant a mida que es va desenvolupant l'obra. Però bàsicament el gravat es va crear per tenir moltes còpies d'una obra, amb una sola matriu. 

La matriu és on serà el dibuix treballat a la superfície i sempre s'ha de pensar que treballem a l'inrevés i que el dibuix s'imprimirà completament voltejat. 

Les tècniques diverses: 

La xilografia

La xilografia és el dibuix reproduït a partir d'una matriu de fusta. Es veien molts cops, els nervis de la fusta i el seu propi dibuix a la reproducció al paper. Aquesta tècnica utilitza el que no s'ha buidat com a negre i el que s'ha buidat anirà sense tinta.

Un exemple de xilografia és aquest gravat d'un eclipsi, de la biblioteca de Nuremberg i el posterior pintat d'aquest. 

La litografia

Aquesta tècnica recupera el cent per cent del dibuix fet en llàpis. És molt representatiu d'aquesta tècnica, la textura de "gra" que s'aprecia amb la obra estampada al paper.  

El coure com a suport

Amb aquest vídeo veiem moltes tècniques barrejades alhora de fer un gravat i el resultat absolutament impressionant. La superfície es gratada directament o es col·lo

Totes les planxes s'han de llimar per treure-li les vores, ja que podria trencar el paper.

Vuidat

En la pràctica haviem de rascar la planxa de coure fent solcs amb burís i amb "rodetes", per fer foradets petits, per després omplir aquests forats i solcs de tinta i passar-ho tot pel "tòrcul", per veure el resultat.

Ara bé, quan comences a treballar a sobre la superfície te n'adones de que rellisca molt i és, gairebé impossible guixar allà per fer un dibuix... així que em vaig liar "la manta al cap" i vaig començar a gratar, com si no hi hagués un demà, com si hagués tingut una premonició del que passaria a última hora: que no podriem veure els nostres treballs acabats, gràcies a la vaga d'estudiants... bé... no, no, estic amb tantes ganes de saber com haura quedat, que he fet un muntatge i tot, amb Photoshop... crec que no era exactament això, però em puc fer a la idea.

Rascat amb burill

Muntatge de Photoshop

A l'esquerra s'aprecien bastant els detalls, més inclús que el dibuix de la dreta... 

Aiguafort

Després de realitzar el "rascat" amb burill, vaig escollir fer un aiguafort amb vernís tou. 

La tècnica:
El vernís tou s'estova amb calor i es diposita a sobre de la planxa cobrint-ho totalment. Després es grata amb una punta que no grati el fons (això importa poc) i es dibuixa. Es pot calcar un dibuix i així, el sobrant del vernís es queda al paper o es pot gratar directament. Jo vaig escollir això últim i se'm van fer "pilotetes" de vernís. És el que té el vernís.
La planxa de coure es submergeix en àcid (àcid corhídric) i crea un solc on no hi ha el vernís.
Per últim, es neteja amb aiguarràs per treure tot el vernís tou i es posa tinta al solc que s'ha creat per passar-lo pel "tòrcul".

Com que ho hem pogut fer, he fet trampes i he creat amb Photoshop el que possiblement sigui el resultat.

Amb vernís tou

Muntatge de Photoshop...
sortirà semblant?

No he fet una fotografia del solc que ha deixat l'àcid perquè crec que no paga la pena i no es veu pràcticament res.

Atenció a la lluna! M'he tornat a equivocar! XDD

Uns últims apunts, i ja acavo. 

L'últim enllaç el dirigiré cap a aquesta web: www.educathyssen.org  i el seu canal a YouTube, ja que trobo que és molt didàctica i t'engresca a provar tècniques noves (encara que sabem que després et surtirà el que et surtirà..., tot sembla fàcil als vídeos!).

Per últim i ara sí, per acabar, vull dir que ha sigut un autèntic plaer seguir aquestes classes. He aprés moltíssim sobre tècniques pictòriques i de gravat. He aprés els problemes i les facilitats que donen algunes tècniques que suma o resta valor a l'hora d'avaluar i analitzar una obra d'art. I per això ens estem preparant, no?

Gravats de linòleum... gravats a sang...

Resultat final

Una tècnica de gravat: el linòleum.

De tècniques per fer gravats n'hi han molts... sobre fusta, sobre coure, etc.

La intenció del gravat és reproduïr més d'un cop, a partir d'una matriu, un mateix dibuix.

Però ara ens centrem en el linòleum: aquest material és una amalgama de oli de lli solidificat barrejat amb farines diverses o pols de suro, col·locat tot a sobre un suport de tela que sol ser lona o una tela "basta". A aquesta amalgama se li posa pigments per a donar-li diferents tons i colors.

El meu pobre dit sagnant

Amb aquesta pràctica em va venir al cap (atenció! un altra batalleta!!) quan a sisè d'EGB, a "plàstica" ens van obligar a treballar el linòleum i molts nens vàrem patir les conseqüències amb dits amb talls i molts plors i marejos. Però el que no recordava és que el linòleum era un material tan i tan dur, tant que quan ho treballes has d'anar molt en compte per no tallar-te com jo vaig fer! Res, la sang no va arribar al riu: un tallet de no res i una molèstia la resta de la setmana. 

El linòleum és molt curiós, ja que has de vuidar el que no vols que s'imprimeixi en negre. En canvi, quan més vuides, més possibilitats que la forma de la vuidada també surti al resultat final. Però no ens adelantem.

Vuidatge de linòleum

La tècnica, en principi és senzilla: amb gúbies de diferents tipus es buida el linòleum. Aquesta zona quedarà en blanc, l'altra zona en negre. Amb aquesta tècnica no es poden fer grisos, com la xil·lografia, la qual utilitza el mateix tipus de vuidat que el linòleum, però el suport és de fusta... Fusta!, no hi vull ni pensar la quantitat de dits enlaire haurà provocat!

Quan ja està acavat, li posarem tinta de color negre amb un rodet, ben uniforme per tota la superfície del linòleum, però sense que hi hagin grumolls que empastarien el dibuix.

Primera prova

Ho porto al tòrcul... i... bualá!, "xurru que te crió"...

Em vaig adonar que dibuixar "en negatiu" era molt i molt difícil, no sols perque s'ha de pensar què va i què no va en negre, sinó que a més, les proporcions canvien completament! Quin desànim... em vaig mirar el dibuix i em vaig adonar de que el "penatxo" del casc no es veu en absolut, perquè el fons també era negre. També vaig adonar-me'n de que un cop buidat, no hi ha volta enrere, com es veu a la part superior del casc, on s'aprecia com he buidat on no debia. A més, hi han moltes línies que jo no veia al linòleum, línies que son de la direcció del buidatge. 

Però bé... mans a la obra i vaig retocar-lo, a veure si treia alguna cosa en clar. Vaig decidir deixar el fons en blanc per a que, al menys, es veigués més clarament el "penatxo" i la figura s'entengués millor.

Linòleum final. 

I el linòleum va quedar d'aquesta mena...

I quan el vaig passar un altre cop pel tòrcul... oh, hem llepat!!!, tots els surcs on se suposa que no hi havia d'haver res (vuit, per la qual cosa, blanc), estava ple de ratlletes... què "horripilis"... però de seguida vaig pensar: "al menys, ara es veu que porta un "penatxo"... Tot pel "penatxo!""

Atenció al vídeo que he trobat, perquè si no teniu ni un duro i voleu experimentar amb aquest tipus de gravats, podem substituïr el linòleum pel foam... que sí! que ho he vist en aquest vídeo!

Si voleu saber-ne més sobre el gravat en general i sobre el linòleum, cliqueu AQUÍ.

Enfang-arts!

La terrissa. 

Demostració de com es treballa amb el torn

La terrissa és un material molt fàcil de treballar però molt difícil d'obtenir uns resultats idonis i pulits. També és un dels materials més útils a la nostra societat. És un material que ja s'utilitzava fa milers d'anys, per fer les cases, utensilis i, com no, obres d'art. No "me'n rollaré" gaire amb el material, perquè realmente la terrissa és només terra i aigua, sí, però hi ha moltíssim tipus de terres, per la qual cosa, hi ha moltíssims tipus de terrisa i no acabariem mai... Uns tipus triguen molt a coure els altres no tant, uns queden d'un color, els altres d'altres, però tot tenen una cosa en comú, i és que quan l'aigua de dins del fang s'evapora, es torna rígid i es pot pintar o esmaltar a sobre de la superfície i no torna al seu estat anterior, encara que es mulli. 

Ara explicaré una batalleta... ains... bé, quan vaig estar a la escola d'art de Tortosa, vaig treballar força la terrissa en sí amb "xurrus" i amb torn (era un torn manual!... vull dir "pedal", el cas és que vaig "barallar-m'hi" molt amb aquest material i no en vaig treure res en clar. Primer, s'ha d'extreure l'excès d'humitat, ja que un excés d'aigua faria esquerdar la peça. Seguidament s'ha d'amassar molt per a que no quedi bombolles d'aire i finalment s'ha de treballar amb ell. El torn és un infern. Sí sí, és un infern... poses la peça en mig, la centres perfectament, li fas pressió al mig per fer un vas, el comences a pujar... el veus molt gruixut (les peces gruixudes no serveixen per res i tenen més números de trencar-se)... l'intentes estiraaaaaaarr i patapam!, comença a torçar-se i a trencar-se. Sí, no em vaig aixecar ni una amb cara i ulls, però vaig gaudir-ne molt.

Fa temps que vaig fer alguna coseta més de fant, figuretes, penjolls... i també uns medallons per a la setmana medieval de Time Lords (sí, és un rol en viu, així de friki sóc) i la veritat és que el fang... el fang "enganxa" bastant, perquè encara tinc més ganes de treballar-lo... bah, a qui vull enganyar, trobo a faltar el meu torn a pedal...

Ceràmica Catalana

Aquest vídeo explica força bé com es fa. Es veu com ho pinten i finalment com reconeixem la històrica rajola de "ca la tieta" o de "ca la iaia". 

La tècnica:

Treballarem amb la rajola preparada amb una capa a sobre que quan es cou és el blanc típic, com les rajoles dels lavabos. 

Es pot pintar o es pot rascar, o les dues coses. Hem de tenir en compte que la base de la raxola serà blanca i que serà la pintura la que canviarà aquest aspecte. 

Després, es cou al fon i, per últim es posa una capa de vernís i es torna a coure al forn. 

Abanas de ficar-la al forn

Després de coure'l i amb el vernís posterior

El primer treball, va ser el meu motiu de sempre, el casc del Los 300.

Com veieu a la dreta, no tenia gaire idea de com seria el resultat final, però quan la van coure i li van posar el vernís, va quedar espectacular. Encara que aquesta tècnica demana més un altre tipus de dissenys, com el que hem vist al vídeo, a mi, particularment m'ha agradat molt el resultat i és una llàstima que no tingui un forn a casa... sinó en faria més.

El nostre estimat "ou frit"

l'ou frit acabat!

El segon treball el vàrem realitzar amb el rascat de la rajola i després un toc de pintura "surrealista"... no és que m'agradi gaire, però... un ou frit és un ou frit i se l'ha d'estimar com a tal!!!





Engalbes


Les engalbes són és terrissa pintada amb terres. Les diferents terres poden ser molts colors i, la teoria és que no es poden barrejar, però jo no vaig fer ni cas d'això. Un exemple d'engalba són els dibuixos de la ceràmica grega.

La tècnica és la següent:

Fem amb una pilota de terrissa, una superfície plana i sense fisures. Això s'aconsegueix amb un "rodillo" típic d'amassar els pastissos i dos fustes que seràn la mida que tindrà de gruixut la nostra "raxoleta". La tallem amb la forma que volguem i ja estarà preparada per a dibuixar-hi a sobre.

Seguidament fem un dibuix en un paper i traspassar-lo a la terrissa foradant el paper. Així obtenim el dibuix exactament com l'haviem fet en un principi. Després, el pintem. Veiem com el color és viu i aquest color s'apaga una mica quan ho coem, com es veu en el resultat final.

Si voleu sapiguer més sobre les engalbes, feu clic AQUÍ.

Aquest és el procés de pintat de la engalba, com veieu estic tota emocionada jo!!

L'engalba ja cuita