Gravats de linòleum... gravats a sang...

Resultat final

Una tècnica de gravat: el linòleum.

De tècniques per fer gravats n'hi han molts... sobre fusta, sobre coure, etc.

La intenció del gravat és reproduïr més d'un cop, a partir d'una matriu, un mateix dibuix.

Però ara ens centrem en el linòleum: aquest material és una amalgama de oli de lli solidificat barrejat amb farines diverses o pols de suro, col·locat tot a sobre un suport de tela que sol ser lona o una tela "basta". A aquesta amalgama se li posa pigments per a donar-li diferents tons i colors.

El meu pobre dit sagnant

Amb aquesta pràctica em va venir al cap (atenció! un altra batalleta!!) quan a sisè d'EGB, a "plàstica" ens van obligar a treballar el linòleum i molts nens vàrem patir les conseqüències amb dits amb talls i molts plors i marejos. Però el que no recordava és que el linòleum era un material tan i tan dur, tant que quan ho treballes has d'anar molt en compte per no tallar-te com jo vaig fer! Res, la sang no va arribar al riu: un tallet de no res i una molèstia la resta de la setmana. 

El linòleum és molt curiós, ja que has de vuidar el que no vols que s'imprimeixi en negre. En canvi, quan més vuides, més possibilitats que la forma de la vuidada també surti al resultat final. Però no ens adelantem.

Vuidatge de linòleum

La tècnica, en principi és senzilla: amb gúbies de diferents tipus es buida el linòleum. Aquesta zona quedarà en blanc, l'altra zona en negre. Amb aquesta tècnica no es poden fer grisos, com la xil·lografia, la qual utilitza el mateix tipus de vuidat que el linòleum, però el suport és de fusta... Fusta!, no hi vull ni pensar la quantitat de dits enlaire haurà provocat!

Quan ja està acavat, li posarem tinta de color negre amb un rodet, ben uniforme per tota la superfície del linòleum, però sense que hi hagin grumolls que empastarien el dibuix.

Primera prova

Ho porto al tòrcul... i... bualá!, "xurru que te crió"...

Em vaig adonar que dibuixar "en negatiu" era molt i molt difícil, no sols perque s'ha de pensar què va i què no va en negre, sinó que a més, les proporcions canvien completament! Quin desànim... em vaig mirar el dibuix i em vaig adonar de que el "penatxo" del casc no es veu en absolut, perquè el fons també era negre. També vaig adonar-me'n de que un cop buidat, no hi ha volta enrere, com es veu a la part superior del casc, on s'aprecia com he buidat on no debia. A més, hi han moltes línies que jo no veia al linòleum, línies que son de la direcció del buidatge. 

Però bé... mans a la obra i vaig retocar-lo, a veure si treia alguna cosa en clar. Vaig decidir deixar el fons en blanc per a que, al menys, es veigués més clarament el "penatxo" i la figura s'entengués millor.

Linòleum final. 

I el linòleum va quedar d'aquesta mena...

I quan el vaig passar un altre cop pel tòrcul... oh, hem llepat!!!, tots els surcs on se suposa que no hi havia d'haver res (vuit, per la qual cosa, blanc), estava ple de ratlletes... què "horripilis"... però de seguida vaig pensar: "al menys, ara es veu que porta un "penatxo"... Tot pel "penatxo!""

Atenció al vídeo que he trobat, perquè si no teniu ni un duro i voleu experimentar amb aquest tipus de gravats, podem substituïr el linòleum pel foam... que sí! que ho he vist en aquest vídeo!

Si voleu saber-ne més sobre el gravat en general i sobre el linòleum, cliqueu AQUÍ.