miércoles, 29 de febrero de 2012

Suant tinta xina...

Aquesta pràctica està realitzada amb "tinta xina". La "tinta xina" està feta de negre de carbó (de fum) i un emulsionador per a que s'enganxi a la superfície.
El que he utilitzat per dipositar la tinta a sobre el paper (que era força porós), ha sigut càlam per perfilar, pinzells gruixuts i pinzells fins (8 i 3, respectivament).
La tècnica de tinta, és molt variada, tant es pot utilitzar rebaixada amb aigua (aguada) i a modus d'aquarel·la, com veiem una mica en el fons, i/o directament jugant amb els blancs i negres, com l'autor d'aquest dibuix, el fantàstic Frank Miller.

Algunes tècniques emprades:
Amb el pinzell que té un traç dolç, suau, arrodonit, he fet els pels del casc, per exemple, o les línies del casc per donar-li relleu. És molt difícil de controlar i sobre tot si la punta del pinzell està esvieixada. També hi ha una mica de pinzell sec, per fer la textura del casc, encara que jo no ho recomano a no ser que el pinzell estigui fet pols, ja que els pels del pinzell pateixen molt. 
Amb el càlam que fa un traç realment dur, al igual que la plumilla, he fet el voltant de la figura i els pels de la capa. 

El càlam i la plumilla són més adient per fer lletres. Mireu aquesta mostra, la vaig fer precisament amb plumilla:
Es veu la duresa del traç, més ample al mig i més prim a les puntes... és molt difícil de controlar en traços llargs però perfectes per a traços curtets. 

Mirant  i remenant pàgines sobre tinta xina i l'art que es realitza amb ella, he decidit, com a enllaç extern posar aquest: PERGAMINUM, el arte del libro, tot fent un petit homenatge a la meva primera carrera universitària: Biblioteconomia i Documentació, per sumar més informació a la que ja ens han donat a classe.  

1 comentario: