Els pigments són curiosos. Taquen molt i "pintent" molt, però necessiten un aglutinant per fixar-se en qualsevol superfície. I és difícil, molt difícil controlar la quantitat correcta d'aglutinant: si et passes, el tint és massa transparent, i si no en poses suficient, el tint cau de la superfície que s'ha emprat. I just, en aquest últim cas, que pensava que era una cosa que no ems succeiria mai... vaig i li passo el dit per sobre del negre i... oh!, sorpresa!, el meu dit va aparèixer negre com el carbó.
Ailàs!: treu el fixador, la laca de la mama i un paper davant del dibuix per a que no pinti de negre tot el que tocava... Un cop escannejat, vaig haver de netejar el mateix escànner. Molt brut i negre.
Les terres, en canvi, les he trobat molt més estables i, un cop eixutes, no tenyien gaire, al igual que el blau (azulete). Diguem-li "la sort del principiant".
Mai no havia fabricat els tints i m'ha semblat una bona forma d'estalviar material, la veritat, molt i molt interessant.
El blanc, però, no hauria de fer-se servir, perquè la tècnica és per transparència... un exemple d'això es veu en "l'empastifament" de de la part superior del casc, aquest gris-cotxinillo, en contra de la part inferior del mateix casc on es veu la part reservada per als blancs... Bé... com a control de la tècnica, sóc una patata.
Per un altra banda, m'ha sobtat que els mateixos pigments amb diferents aglutinants donint tots els tipus de pintures que tenim (aquarel·les, pastels, etc...). És com veure un pollastre preparat per consumir i un pollastre viu... tots dos són pollastres, però comprens més el que t'estàs menjant (jo no que sóc vegetariana :P). Ara sé amb què pinto quan ho faig!
Aquest vídeo m'ha agradat perquè resumeix una mica el que vem fer (però amb dos aglutinants, "Hiel de buey" i Goma aràbiga) mes la glicerina que és per endurir (dic jo!):
¡Hala! És fascinant el tutorial. Jo m'haguès sentit una mica como Michelangelo, fabricant-se les seves pròpies pintures ^^
ResponderEliminar