Pintura sobre tela... "telita", tela...

Resultat final amb acrílic

La tela

La tela és un suport pictòric que s'utilitzava ja a l'Antic Egipte i a Roma per mostrar retrats, estandards, pintures murals, etc. Però és en la època medieval també s'utilitzava, sobre tot, quan no hi havia recursos suficients com per fer retaules i pintures de grans dimensions (frescos i d'altres). Però la tela va tenir la seva veritable descoberta al s. XV, quan es va fer més popular ja que era fàcil de treballar i, sobre tot, facilitava la realització de grans obres d'art, pel fàcil transport que suposava. 

Però no qualsevol tela serveix per pintar-hi... encara que amb una bona preparació, qualsevol tela podria funcionar per fer una obra d'art. Existeixent teles però, gràcies a les pròpies qualitats són idònies per treballar-hi. Per exemple el lli o el cotó.

La tela, com tots els suports en general, ténen els seus problemes de conservació: fongs, humitats... Això no ha tirat enrera als artistes per utilitzar-lo... és més, jo diria que quan pensem en "art", pensem en un quadre amb el suport de tela... (vull dir, el "vulgo", la gent que no entenem d'art... :P).

Tot preparant el suport

A la pràctica que vàrem realitzar, abans de pintar i de crear, vàrem prepara dos bastidors amb dues teles de cotó.

Per la preparació d'aquest llenç (sí sí, ja sé que es diu "tela", però volia canviar una mica!), hem d'estirar-la bé per tal de que estigui tensa i la vem fixar al bastidor amb unes grapes (grapes que són un malson per als restauradors).

Preparant i sucant el "mejunge"

Preparació de les teles

Per poder treballar-hi sobre la superfície, li varem donar una capa d'imprimació de caseïna, aigua i un xic d'amoníac. Us podeu imaginar quina pudor feia... bàsicament perquè la caseïna és una proteïna de llet, com llet quallada i de l'amoníac ni en parlo... El cas és que vàrem empapar molt bé les teles (i molt ràpidament per acabar ben d'hora) i les varem deixar assecar. Aquesta tècnica fa que els pors de la tela es tapin i es crei una capa entre la pintura i la tela, també per fer-la més hidròfuga i poder treballar-hi millor. 

La pintura.  

Disfrutant a 6 mans

Resultat final amb oli

Dies més tard, quan la superfície ja estava preparada, vàrem pintar a sobre.

El primer que vàrem pintar, va ser a l'oli, amb oli de llinassa, pigment i un dissolvent, com aiguarràs o trementina. La experiència va ser molt agradable. Es podia treballar sobre la pintura i trigava força en assecar-se. De fet, el pel de la noia de la part esquerra està treballat així, amb la pintura barrejant-la sobre la mateixa tela, així com la cara, que té una textura de gespa.  Com que la pintura és molt opaca, es podia repassar tantes vegades com van voler i els edificis del fons els vàrem retocar força vegades perquè no ens acabaven d'agradar.

Detall de les pinzellades seques

La segona que vaig fer, va ser amb pintura acrílica... quina diferència! Aquesta trigava molt menys en assecar-se i aviat vem haver d'utilitzar mètodes com ara pinzell sec per donar volums. Per això en aquest detall de la obra feta en acrílic es veu aquest efecte de pinzell sec.  Com que nosaltres no sabem pintar en cada tècnica, doncs sempre entrompessem amb els problemes que comporta i aquesta va se una molt important. Amb l'acrílic, la textura de la tela es feia més visible amb aquestes pinzellades seques i... bé... va ser tot plegat una mica desastrós...

Intentant que la pintura acrílica
no s'assequi

La diferència entre l'oli i l'acrílic és l'aglutinant: mentre en un és oli de llinosa, en l'altre és un plàstic líquid (làtex barrejat amb el pigment). El dissolvent de la pintura a l'oli, com ja he dit abans, serà trementina o aiguarràs (i per tant, l'hauria de treure de la roba, de les mans...) i el dissolvent de la pintura acrílica serà aigua.

Hem de fer memòria que si posem molt poc aglutinant la pintura se'ns pot escardar i finalment caure.

Si en vols saber més sobre pintura sobre tela, potser fer click AQUÍ, hi ha tot un món per descobrir! 

I per últim he triat un vídeo on s'explica com es fa la pintura a l'oli. És motl interessant!

Volia, per últim últim, ultimissim, adjuntar un dels meus antics dibuixos, fet justament amb acrílics. No és una tela, sinó un paper DinA4, bastant dolent (el dibuix, la tècnica i tot plegat). Vaig patir molt perquè té moltes capes i el paper no aguantava i es veu clarament aquest pinzell sec del què us parlava, sobre tot a l'aigua. Però per a persones inquietes i ràpides (la pintura la vaig fer en unes tres horetes), l'acrílic és una solució ràpida y amb s'ha de donar amb una pinzellada precisa. 

Al moll de la fusta...

Resultat final

La fusta.

Sembla mentida que aquest material sigui tan universal, tan usat arreu del món per fer de tot. La fusta és un dels primers suports per a l'art que ens trobem al llarg de la història. La preparació d'aquest suport era vital i molt important, la forma de tallar la superfície i d'altres factors que els artesans i artistes sabien perfectament.

La fusta, com a material vegetal està creat de cèl·lules que viuen, i reacciona a la temperatura a la humitat... i per sí no és el material més estable, per fer perdurable una obra... llavors... perquè s'utilitzava tant? Doncs perquè era un dels materials més comuns arreu del món, i dels més barats. Cada zona, utilitzava la fusta autòctona i, per suposat, no sempre era la més adient per segons quins pigments, encara que al llarg de la història van prendre fama i reconeixement fustes com ara el abet, el roure o el saüc.

Per als gran formats venien grans problemes i per a grans problemes, ja sabeu, grans remeis. Les grapes per unir dos trossos de fusta van ser de molt diverses formes fins arribar a unir fortament les dues fustes. També es van equivocar utilitzant materials com ara ferro per fer aquestes unions i que tants mal de caps han donat als restauradors.

Però anem pel que hem d'anar... hem de veure aquesta pràctica com una petita iniciació al tractament de la fusta per al daurat. No pintarem sobre fusta, sinó que daurarem sobre fusta.

Tot dipositant la pega

Mètode:

Tallar el pa d'or és un malson

Vàrem utilitzar una fusta molt fina que es va combar ràpidament en quan es va posar l'òxid vermell (o la pintura que feia d'òxid vermell). Treballar-hi a sobre era complicat perquè no quedava totalment pla a sobre la taula. Això ens recorda la virtut de la fusta a no ser hidròfuga i que qualsevol material col·locat a sobre d'ella, pot variar-la fàcilment. 

Dipositant el pa d'or amb mooolt de compte

Vàrem col·locar els petits troços de pa d'or. Per suposat, és imitació de pa d'or... només faltava. El cas és que els troços han de ser petits, perquè la pega que es posa a sota i s'asseca de seguida. Per a millorar la subjecció de les mini-fulloles d'or varem utilitzar pols de talc. Per tal de que no quedessin grumolls, ni arrugues, es fan uns copets suaus a sobre del pa d'or ja enganxat amb un pinzell molt tou.

Apretant suaument amb el pinzell gruixut

Un cop està tot ple de pa d'or, s'ha de deixar assecar i s'ha de brunyir (gratar el sobrant) i, finalment, dipositar un fixador (goma-laca, per exemple), per a que l'or no es deteriori i poguem treballar-hi a sobre. 

Planxa sense brunyir

Hi pintarem a sobre amb qualsevol tipus de pintura, en aquest cas, a l'oli i després gratarem per a que surtir el daurat un altre cop. 

Haig de dir que els resultats són impresionants...  Mai hagués pensat que el daurat fos tan senzill i donés tant bon resultat visualment parlant. No m'extranya gens que al gòtic i al renaixement i també posteriorment, es tornessin bojos amb aquesta tècnica, perquè dona molta solemnitat a tot el que s'ha dibuixat i treballat i obre noves portes com ara a fer estergits, estofats (i no estic parlant de carn d'olla, pitja AQUI per saber més de l'estofat), i diferents tipus de relleus...   

Aquest vídeo realitza el mateix procés que hem fet nosaltres però més professional.

S'ha de reconéixer que el que fan són autèntiques virgueries!!