Suant tinta xina...

Aquesta pràctica està realitzada amb "tinta xina". La "tinta xina" està feta de negre de carbó (de fum) i un emulsionador per a que s'enganxi a la superfície.

El que he utilitzat per dipositar la tinta a sobre el paper (que era força porós), ha sigut càlam per perfilar, pinzells gruixuts i pinzells fins (8 i 3, respectivament).

La tècnica de tinta, és molt variada, tant es pot utilitzar rebaixada amb aigua (aguada) i a modus d'aquarel·la, com veiem una mica en el fons, i/o directament jugant amb els blancs i negres, com l'autor d'aquest dibuix, el fantàstic Frank Miller.

Algunes tècniques emprades:

Amb el pinzell que té un traç dolç, suau, arrodonit, he fet els pels del casc, per exemple, o les línies del casc per donar-li relleu. És molt difícil de controlar i sobre tot si la punta del pinzell està esvieixada. També hi ha una mica de pinzell sec, per fer la textura del casc, encara que jo no ho recomano a no ser que el pinzell estigui fet pols, ja que els pels del pinzell pateixen molt. 

Amb el càlam que fa un traç realment dur, al igual que la plumilla, he fet el voltant de la figura i els pels de la capa. 

El càlam i la plumilla són més adient per fer lletres. Mireu aquesta mostra, la vaig fer precisament amb plumilla:

Es veu la duresa del traç, més ample al mig i més prim a les puntes... és molt difícil de controlar en traços llargs però perfectes per a traços curtets. 

Mirant  i remenant pàgines sobre tinta xina i l'art que es realitza amb ella, he decidit, com a enllaç extern posar aquest: PERGAMINUM, el arte del libro, tot fent un petit homenatge a la meva primera carrera universitària: Biblioteconomia i Documentació, per sumar més informació a la que ja ens han donat a classe.  

La meva "descoberta" sobre els pigments i els aglutinants

Els pigments són curiosos. Taquen molt i "pintent" molt, però necessiten un aglutinant per fixar-se en qualsevol superfície. I és difícil, molt difícil controlar la quantitat correcta d'aglutinant: si et passes, el tint és massa transparent, i si no en poses suficient, el tint cau de la superfície que s'ha emprat. I just, en aquest últim cas, que pensava que era una cosa que no ems succeiria mai... vaig i li passo el dit per sobre del negre i... oh!, sorpresa!, el meu dit va aparèixer negre com el carbó. 

Ailàs!: treu el fixador, la laca de la mama i un paper davant del dibuix per a que no pinti de negre tot el que tocava... Un cop escannejat, vaig haver de netejar el mateix escànner. Molt brut i negre.   

Les terres, en canvi, les he trobat molt més estables i, un cop eixutes, no tenyien gaire, al igual que el blau (azulete). Diguem-li "la sort del principiant". 

Mai no havia fabricat els tints i m'ha semblat una bona forma d'estalviar material, la veritat, molt i molt interessant. 

El blanc, però, no hauria de fer-se servir, perquè la tècnica és per transparència... un exemple d'això es veu en "l'empastifament" de de la part superior del casc, aquest gris-cotxinillo, en contra de la part inferior del mateix casc on es veu la part reservada per als blancs... Bé... com a control de la tècnica, sóc una patata.

Per un altra banda, m'ha sobtat que els mateixos pigments amb diferents aglutinants donint tots els tipus de pintures que tenim (aquarel·les, pastels, etc...). És com veure un pollastre preparat per consumir i un pollastre viu... tots dos són pollastres, però comprens més el que t'estàs menjant (jo no que sóc vegetariana :P). Ara sé amb què pinto quan ho faig! 

Aquest vídeo m'ha agradat perquè resumeix una mica el que vem fer (però amb dos aglutinants, "Hiel de buey" i Goma aràbiga) mes la glicerina que és per endurir (dic jo!):

Primera setmana, primera pràctica i les seves conceqüències

Aquest blog serà un seguiment, més u menys extens, i més u menys agraciat, sobre Tècniques Artístiques, una assignatura del Grau d'Història de l'Art.

Aquesta setmana hem parlat sobre els pinzells i com alguns d'ells no han canviat gens durant els anys i que la tècnica per contruïr-los ha perdurat fins a l'actualitat. També hem parlat i tocat diferents tipus de pigments, els primers per fi!... han sigut la sanguina, el guix blanc, el carbonet i el grafit. Amb aquests últims materials he fet el meu trist primer dibuix, com podeu veure. Un dels principals problemes que he trobat és no "perdre'l" pel camí... és a dir, conservar-lo, ja que no varem disposar de fixador i només amb paper de periòdic i un llarg camí per davant, la recuperació va ser difícil (visca el Photoshop!). El cas és que això passa perquè està realitzat amb un mètode de frixió, i per tant el pigment es queda només en la superfície del paper i quan he arribat a casa, com ja he dit, gairebé no me'n queda, de dibuix. I això que m'he esmerat tant en posar-hi pigment que si observeu el nas, hi veure-ho també un forat al paper. No es pot ser tan impulsiva... :S

Després i com que no fem cas de les recomanacions de la profe només quan plou o neva, com que no m'he portat la famosa bata, de negre que anava, m'he fet la sanguina, els blancs i els negres al meu vestit i, bé, m'he sentit tota una "artista", amb els dits i ungles alegrement plenes de pigment.

Així que... perquè no fer un joc de paraules?: pig, de porquet en anglès, i ments, de cervell, o de les poques llums que vaig tenir al posar-me a pintar sense "protecció".

Ah!, i no volia tancar aquesta primera entrada sense nombrar aquesta pàgina anomenada MANUALIDADES Y SORPRESAS que m'ha fet molta gràcia i he aprés alguna cosa més sobre les tèniques que hem utilitzat a classe.